Aquesta lenta digestió de rèptil,
aquest plàcid i llarg, cetaci badar
de calitja, sal, garbes d'algues i de blat,
i el vi, el vi fresc i lleuger que embat
el carrer adormit, això és l'estiu,
cada un dels estius que comencen
allà on la flor perd el seu dibuix,
la seva aroma acubada, i el sol,
llunyà i mut com Déu, xucla la resta.
Hilari de Cara
