10/30/2017

D'AQUÍ A ALLÀ


























Després de més 6 anys amb aquest blog, agafo els trastos i tiro cap aquí, xino-xano i anar fent:

www.gerardvilardaga.com

9/12/2017

A LA BUTXACA







































Tornem a Menorca a recollir el Premi de Teatre de Butxaca 2017 i a lladrar amb bona companyia.

9/01/2017

DUNKERQUE

Martin Parr






















DUNKERQUE
Vam anar-hi per inèrcia
amb la vaga lucidesa
que dóna la cervesa.
Érem tan a prop,
semblava tan fàcil
que trobar-nos la sorra plena
no ens va sobresaltar.
Simplement
vam esquivar els pescadors
i les inoportunes canyes.
Totseguit
ens treguerem la roba sobrera
–nuus sense bandera–
i, poc a poc,
vam desaparèixer entre les onades
sota l’aigua clara
malgrat la lluna intensa dels fanals.

8/09/2017

NONETES

R.Mcginley








































METÀFORA DE L'AMOR

Com un nen
que no dorm
perquè no sap dormir
i tu li cantes
fins que cau rendit
(així cada nit)
i ell aprèn que la son
va venint a poc a poc
només si l'esperes
despert, en silenci,
sabent que ja ve,
pensant en no res,
en un riu, respirant,
riu avall, com surant,
fins a quedar buit,
esmicolat i dissolt
dins del corrent,
adormit.

Així l'amor.

Tomàs Arias

7/19/2017

NO HI HA PRESSA








































mantindrem la boca oberta
per si plou
després de la pluja tindrem l'escopit

Josep Grifoll

6/19/2017

LA FLETXA DEL GAUCHITO GIL




























tot és en tu
l'antídot i el do
l'arc i la por
la màgia i el mur
el risc i l'espera
l'aigua i el pou
el verd i la nit
l'avern i el conjur

no hi ha lluny

Josep Grifoll

5/22/2017

LA DELACIÓ DELS SOMNIS







































Et delata el gest
bRusC
d’un espernec volàtil.
Dorms a la meva vora
i jo no acluco l’ull
pendent de tu
et vetllo un son
que no porta el meu nom.

5/11/2017

ESTIBADORS

























ELS ESTIBADORS DEL FEMS
Passeges per la voravia estreta
a tocar de l’excremència
de la bassa dels purins.
T’atures         
            i palpes als plecs de la memòria
un seguici de noms
amb els peus clavats al fems.
Llances un pal amb força
vola
més enllà de l’altra riba
cap al tupit bardissar
i l’obediència del gos te’l torna
brut de babaies
sempre el troba
ple de nostàlgia.

4/07/2017

REMBRANDT

Xevi Solà







































A la nit ens van portar a veure els llocs d'interès turístic. A mi tot això no em fa ni fred ni calor. Sobretot els museus. L'acumulació antinatural de rareses sempre em deixa aclaparat. És una ximpleria tenir més d'un Rembrandt en un mateix lloc...

S. Dovlatov