Xevi Solà |
Un dimarts al vespre va enxampar al seu honorable marit al lavabo amb els pantalons per sota els genolls, enmig d’uns retrets que hauria volgut per ella:
<<No se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta, no se’m mereix, puta...>>
Fins que tot aquell odi va condensar-se sobre la panxa peluda del seu home.