MALATUR
Al lloc on van
néixer els meus avis hi havia emboscats a les baumes en el temps de la guerra.
Més tard, la derrota va tornar al
capellà, les delacions i les condemnes a galeres.
Algú hi feia màgia
sota un sotana i les primeres files de l’església portaven gravat el nom de la gent
més tipa. I un dona estranya feia mal en una casa vora l’escola, així en deien
abans. Quan enfosquia, unes ombres passejaven vora la Font de les Travesses i
els tricornis feien veure que els seguien.
Avui res és igual,
és... Com ho diria? Com un poble de mentida amb les seves cases de nines plenes
de gent sense vida.
