 |
| L.Freud |
DEIXALLES
El llit,
encara,
fa olor de tu
i de mi.
Ho somio
i els llençols blaus bruts
ho certifiquen;
un dia,
aquí,
vas existir:
rínxols sobre el coixí
taques de semen
plapes de sang
semicercles de babes
una mica de merda
i molta suor.
És tot el que queda,
les deixalles
d’aquella setmana
on el sexe estava d’oferta
i nosaltres
no deixàvem que la calor el fes malbé.
Ho recordes?
Era un agost xafogòs
quan ens vam
gairebé
saber estimar.
