9/02/2012

I PARLEN




















SOMNÍFERS
Arribo a casa
cansat
sense ganes de res
i engego la tele.
És el primer que faig,
just després d’obrir el llum.

No,
no suporto el silenci;
l’evidència
que estic sol
dins d’aquest petit pis
d’imbècil modern.

No,
no m’agrada el que hi veig,
parlen
i parlen
i parlen
i parlen.

No callen mai,
però no cal escoltar-los,
fer-ho veure,
només posar-te al davant
fins que la son
t’adorm.