POESIA INFANTIL NÚMERO III:
ELOGI DE L’HERETGIA
Al Metge
Agafar les eines
per inquietar la bèstia
i prendre el relleu
sota el consell dels vells.
Disparar
disparar
disparar
a matar.
Tu decideixes
claudicar al fàstic
o lluitar
a consciència
i ho saps,
perdràs.
Disparar
disparar
disparar
a matar.
Tenim feina
–sota els rostres invisibles–
i poc temps
el just per tornar a carregar
la vida sen’s en va.
Disparar
disparar
disparar
a matar.
Cal abatre els cucs
d’aquest femer,
deixar-hi lloc per les rates,
nosaltres.
Disparar
disparar
disparar
a matar.
Portem gana,
ens alimenta l’odi
i sentim
que parirem un somni.
Disparar
disparar
disparar
a matar.
Fem punteria a les estàtiques estrelles
a tot el sistema solar,
tu i jo,
només som estels fugaços.
Disparar
disparar
disparar
a matar.
La nit ens abriga,
dolça amiga,
per cobrir-nos les espatlles
abans de l’última acció.
Disparar
disparar
disparar
al bell mig dels òrgans vitals
d’aqueta puta farsa.
