 |
| Cristobal Hara |
LA BASURA DE L’AMOR
Ell és el veritable problema,
l’esquizofrènic amor
l’únic error
que em trasbalsa el cervell
i em regira l’estomac
per deixar-me caure
p
e
n
d
e
n
t
a
v
a
l
l
cap al terraplè de la basura.
M’agrada tot
m’agrades tota
els teus petons humits
que m’escupis a la cara.
T’odio i t’estimo,
depèn del dia
i de la necessitat de fugir del parc temàtic
d’aquesta puta rutina.
M’agrada que em mosseguis
tastar-te la carn
infectar-nos les ferides
contemplar la sang.
M’agrada explorar els teus orificis
amb la llengua inquieta
–sense manies–
com el bon col·leccionista.
M’agrada que m’abracis
i em torna boig
–massa boig–
quan dius allò de què m’estimes.
No ha passat gaires vegades
i crec
que no tornaré a sentir-ho.
