 |
| Alberto García-Alix |
ANATOMIA
Em sabia,
de memòria,
l’orografia exacta de la mullena,
el precís relleu de la seva perifèria
–30 peces esmaltades sense seny–
i pels voltants
els suburbis viciosos,
profetes dels excessos
amb uns pèls recurrents
que insinuaven sensuals obscenitats
quan es trencava la treva
per proclamar la dolça guerra.
