.jpg) |
| D. Arbus |
Baixo amb el bus,
cap a la gran
ciutat.
D’un poble a l’altre
la gran majoria
que fa el recorregut
són discapacitats
que eren disminuïts
abans de ser
subnormals.
Abans de l’abans
crec que no eren res,
la gent no en
parlava,
els amagaven del
llenguatge i/o la geografia
perquè no
entressin dintre els límits del seu món.
En el pitjor dels
casos els mataven,
així no s’havia
d’amagar res més
que un
assassinat.
Però un
assassinat fora dels límits del seu món
continua sent un
crim?
Com es defensa
una vida que no existeix?
Sobre quin nom
plouran les llàgrimes de la compassió?
Josep Vilardaga
