NACIONALISME (VERSIÓ III)
Un remolí de fulles senils
branques seques
i cadàvers d’insectes
s’enlaira dòcil
amb parsimònia
ple de pols
per creuar sense mirar
el camí estret que porta a
casa.
Passa així
aliè a mi
pel meu davant
senyorial
com si no hi fos:
una brisa suau
que renova l’alè
i mou les coses petites en
cercles,
un tros enllà
c
a
u
per podrir-se amb modèstia
i fer més fèrtil aquest
tros de terra ingrata
orfe de tuteles
latifundis
i padrins.
