<<El meu vell no havia volgut mai fills. Volia aprenents de paleta i picapedres. I va tenir un escriptor, un caixer de banc, una filla casada i un guardafrens. En certa manera va voler donar forma de paleta als seus fills com feia amb la pedra: a cops. No ho va aconseguir, és clar, perquè com més ens martellejava, més ens allunyava de qualsevol estima per l'ofici. Quan érem petits, en Nick Molise tenia un gran somni, una espurna d'un futur gloriós li encenia el cervell: MOLISE I FILLS, PALETES>>.
J. Fante
