 |
| J. Lutz |
SENSE ZEBRA
Baixen les escales
barroers
feixucs
com si fossin
un vell
obès
i centenari.
Criden un bon dia
despòtic
a les set del matí
i saquegen la
nevera
amb la gana
i les maneres
de les bèsties.
S’acomiaden
amb un fort
cop de porta
i un carrera
per la tartera
dels últims
esgraons
de casa teva
fins que assalten
el carrer
–petites feres–
i somies que
algun dia
la seva ingrata
alegria
els portarà
a gosar creuar
la carretera
sense mirar.
