 |
| Cristina García Rodero |
ARGONAUTA
Jo que sóc també grec i voldria trescar
com un faune les illes fulgents de l'Egeu
cant els llocs seculars que vaig veure d'al·lot
i dic Cala'n Porter Macaret Alacaufar
Trebalúger Son Bou S'Arenal d'en Castell
Cant i escric amb amor el nom de boscos purs
on jugàvem feliços a guerra els amics
i on anava amb ma mare a cercar esclata-sangs
S'Alzinar d'en Salord S'Artigueta Llucatx
La Cucanya Ses Rambes Biniatzau Alcotx
Vaig recórrer amb mon pare els camps de l'illa just
quan tenia nou anys i era inmens l'horitzó
entre cans que encalçaven lladrant secs conills
Biniguarda Es Banyul Tordonell Sa Boval
Ho record mentre escric abocat a un futur
estranger encimentat de for rents i de bars
Els paisatges d'infància no existiran més
No vull viure per plànyer cap temps esfondrat
Serà un vers de revolta el meu verd testament
Ponç Pons
