Koptak |
SOPA DE CARBASSA
Quan plegui
deixeu-me a l’hort
vora el femer
perquè el meu cos
fermenti
al bressol calent
de l’excremència
que als matins
d’hivern
m’envolti la fumera
tèbia de la merda de les bèsties
i quan s’eixampli
el dia
feu el que s’ha de
fer
escampeu-me a
bocins
entre la terra nua
per fangar-me sense
presses
els diumenges al
matí
i que l’opulència del
meu epitafi ompli
almenys
una carbassa.