SARCOPHAGA CARNARIA
El caminar distret,
ebri
bohemi.
Les volades curtes,
petits passejos
aeris
sense grans
pretensions
i una atracció
malaltissa
per les coses
podrides.
Són gent senzilla
pobres
poetes
insectes
sirenes de
minúscules
bèsties brutes dels
estius
que passem tancats
a casa
davant la tele
avorrits l’un de
l’altre
cansats d’aquesta
puta calor
de tanta xafogor
de la suor
enganxada al clatell
de les sobretaules
de silenci
de la mala olor
de la teva anacrònica
demència
de la teva senil
incontinència
dels bolquers cagats
i elles se’ns
miren,
es freguen les
mans,
i riuen.
