 |
| Cristóbal Hara |
Aquest any vam fer l'amic invisible al nostre refugi d'exiliats berguedans. Coses dels nadals. Feia decàdes que no jugava a aquestes coses, vaig obrir el paperet: Montse. I després va venir el poema.
ETS
Ets
el tinent general de la valentia
una guia
la gran amiga
que ronda sota el pit
pels volts de l’òrgan més vital
que em posa les tirites
a les ferides que més piquen
amb les mans brutes de xocolatines.
