11/11/2011

Ray Escale


















TRES TORRES
M’agraden els vàliums
i contemplar el tragí incansable dels quiròfans
–homes verds plens de presses,
malalts nuus i espantats–
des de la somnolència més química,
estirat sobre una llitera metàl·lica.

Una infermera s’interessa per mi:
–Tens fred? –pregunta.
–No –responc.
I el seu rostre es perd
sota una màscara estèril.