NANTES
Ni túnel
ni llum
ni llum al final del túnel.
Només una hòstia seca,
un cop de mall que inaugura la seqüència:
Por i resignació.
Sense prèvi avis,
t'exploten els airbags a la cara
i comproves la gravetat de la conjuntura,
la tapisseria és un mural de sang amiga.
T'adones que tu encara respires;
la resta, no.
