Vuestros escombros son mi reino
Grafitti anònim
No albiro cetacis als estius,
ni tant sols contemplo
banyistes bronzejats de formes acceptables.
La meva gran travessia d’agost s’acaba
aquí,
cada capvespre.
Obro la porta i observo el món
des del pedestal del segon tercera:
una torre de vigia estreta i modesta;
només hi veig rates.
Rates immenses que passegen pel parc infantil,
rates que llisquen pels tobogans invisibles,
rates que es gronxen als gronxadors de vent,
rates que s’enfanguen els peus als bassals de paper,
rates que es barallen; i
diria,
vist de lluny,
que semblen
quasi felices.
