El Pep m’ha fet un blog, sí ja sé que diuen que és senzill. Però, la veritat és que sóc un pèl sapastre i mandrós. Ara és qüestió de no espatllar-lo i anar-hi posant entrades dels poemes, escrits varis, recitals, expos de fotos, del teatre... Sembla fàcil, però aquestes màquines són molt traïdores.
Espero que el trobeu prou interessant. Jo crec que em farà increïblement famós i que la gent em pararà pel Vall i el carrer Major. Sempre serà millor això que no pas que t’aturin una parella de senyors amb uniforme blaumarí. A partir d’avui, els hi podré contestar:
–Disculpin, no disposo de temps per vostès. Sóc famós, tinc pressa i una eina virtual per actualitzar.
Si ahir ja hagués tingut el blog, tot allò del DNI que ens haguéssim estalviat.
