Gerard Vilardaga Cunill (Berga, 1977) Sóc llicenciat en antropologia, diplomat en treball social, educador, submarinista i de gran voldria ser el James Bond. La meva primera incursió literària seriosa fou a Teas+de 30 (Teas, 2008): un assaig sobre el món de l’art en les persones amb discapacitats.
Poc després, va aparèixer El Convent del tèxtil: biografies mínimes (Edicions de l’Albí, 2009): un llibre que recull el testimoni de les dones vinculades a una colònia tèxtil del Berguedà. Abans havia treballat en el documental Ciutat abandonada (U.B, 2007): una crítica a la Barcelona de la colonització turística; també he portat a terme diversos projectes fotogràfics que s’han exposat a diferents indrets d’aquest petit país, sempre amb la complicitat del Moviment.0. No menjo carn i visc a cavall de Berga i Barcelona. Amunt i avall constantment. Malgrat que també he sobreviscut a El Salvador, alguns països de Sud-amèrica, Escòcia, Londres i Cerdanyola del Vallès.
L’any 2010 es va publicar IB6123 (Editorial Tria, 2010): recull de narrativa heterogènia. El 2011 és el torn de la poesia amb el poemari Diumenge (Cejeb i moviment.0, 2011): una obra que m’ha obert portes surrealistes. Des de fa setmanes recito en un grup de reggae en una residència d’avis i tinc un hort. Fa forces anys vaig guanyar alguns premis literaris que no m’han fet ric. A més a més, passo els dissabtes tancat en un cau d’anarquistes de Berga. I la Patum cada vegada em fa més mandra.
